dijous, 31 de març de 2011

Aprenentatge invisible (Cristobal Cobo)

El passat 30 de març de 2011 el convidat de Debats d'Educació de la UOC i la Fundació Jaume Bofill va ser Cristóbal Cobo, investigador de l'Oxford Iinternet Institute. La seva ponència va ser molt intensa i inspiradora, ja que en només 10 aspectes clau va dibuixar el panorama actual de l'educació en la societat del coneixement i les TIC.
A continuació us faig un resum d'aquests 10 aspectes clau, assumint el risc de que semblin poc rellevants en les meves paraules:
1. Actualment hi ha un discurs molt arrelat pro-innovació però a la pràctica els resultats són molt dispersos.
2. Hi ha la tendència a aplicar solucions ràpides que poden resultar arriscades i poc fiables.
3. És necessari diversificar la formació, tant la formal, com la informal o no formal. Ja que cal tenir en compte que tots els tipus de formació són importants en el currículum d'una persona.
4. Actualment encara es prioritza l'acomulació de continguts que, tenint en compte la tecnologia de la que disposem, resulten poc útils (concepte d'educació bancària de Paulo Freire).
5. El currículum no respon a totes les necessitats i en molts casos està poc relacionat amb les activitats més quotidianes.
6. És necessari crear mecanismes per avaluar les competències socials, de gestió, la capacitat d'innovació... (soft skills) que resulten ser molt rellevants en el món professional però són difícils d'acreditar.
7. Cal crear instruments per poder avaluar i reconèixer els aprenentatges fets de manera informal (especialment si tenim en compte que en edats primerenques, la llar és una font d'aprenentatges tant o més important que l'escola).
8. Cal reflexionar molt bé com ha de ser la formació dels agents del coneixement del futur, ja que l'economia del futur es basarà en el capital humà.
9. En molts casos les TIC s'han adoptat amb enfasi però no amb pertinència. Una prova d'això és que ja tenim quasi superada l'ecletxa digital que diferencia els que tenen accès als ordinadors dels que no hi poden accedir, però s'ha creat una segona escletxa que diferencia els que són capaços de beneficiar-se de les TIC dels que no.
10. Les estratègies d'incorporació de les TIC demanen una redefinició de les prioritats de la institució a la qual s'apliquen.

Cobo planteja un nou concepte molt potent, l'aprenentatge invisible que és aquell que es produeix permanentment (7/24), en diversos contextos (360º) i que transcendeix les instàncies de l'educació formal (3D).

Interessant oi? Doncs si algú vol aprofundir en el tema aviat podrà tenir a les mans el llibre de Aprendizaje invisible de Cristobal Cobo i John Moravec. En breu es podrà veure la conferència a la web de Debats d'Educació.


diumenge, 20 de març de 2011

El sistema educativo es anacrónico (Ken Robinson)



ALGUNAS IDEAS DEL VIDEO:


Los políticos dicen que tenemos que volver a lo esencial pero primero tenemos que ponernos de acuerdo en que es lo esencial en educación.

La educación tiene tres objetivos: el primero es económico, quien tiene estudios está en mejor posición para encontrar trabajo. El segundo objetivo es cultural, la educación debe ayudar a las personas a comprender el mundo que les rodea y a desarrollar una identidad cultural, saber el lugar que ocupan en el mundo. El tercer objetivo es personal, la educación debe ayudarnos a convertirnos en lo mejor de nosotros mismos, a descubrir nuestros talentos, y en esto, la educación ha fracasado.

El sistema educativo que tenemos se reguló durante la revolución industrial, con el objetivo de preparar a los obreros de las fábricas. Este modelo ha perdurado hasta nuestros días sin embargo ya no sirve porque el mundo, el ultimo medio siglo, ha cambiado radicalmente. Hemos pasado de una sociedad industrial a una sociedad de servicios y de información, en la que el motor son las ideas y la creatividad. También hemos descubierto que no aprendemos repitiendo, de memoria, sino haciendo, cuando nos emocionamos.

El futuro está lleno de nuevos retos que requerirán nuevas soluciones, que dependerán de cuan creativa, vital y variada sea la gente, y también feliz.

La división entre ciencias y artes se debe a motivos económicos. Existe una asociación entre ciencias y cierto tipo de conocimiento objetivo […] mientras que las disciplinas artísticas se asocian con los sentimientos y la expresión personal, por lo que están muy bien para entretenerse pero no son importantes para la economía.

La creatividad ha pasado a asociarse con lo artístico y no con lo científico por que se cree que la creatividad tiene que ver con la expresión individual de las ideas, hay que retomar una concepción de la creatividad que nos devuelva la relación entre las disciplinas artísticas y científicas puesto que ambas salen perjudicadas de la separación.

diumenge, 13 de març de 2011

Sobre el llibre digital


La Vanguardia [13/03/11] d'avui publica el resultat d'una enquesta sobre l'opinió dels alumnes de la digitalització de les aules, duta a terme per la professora Ma Teresa Xanxo a l'Institut Joan Miró de Cornellà de Llobregat.

"En general, los alumnos de ESO encuestados prefieren estudiar con un libro en papel antes que con el libro digital en el ordenador [...], aunque valoran mucho el uso de las nuevas tecnologías."

Normal si tenim en compte que estudiar es refereix a memoritzar la lliçó per l'examen. Llegir i rellegir d'una pantalla tant petita és incomode i per alguns alumnes amb dificultats de visió es converteix en una barrera més al seu aprenentatge.

Els alumnes destaquen aquests desavantatges: “Es más incómodo estudiar o hacer los deberes”; “no puedes subrayar ni hacer resúmenes”, “la pantalla es muy pequeña y si aumentas el zoom no puedes leerlo todo”. Así que muchos combinan el libro digital con los cuadernillos y los resúmenes de papel o directamente los sustituyen. I com a avantatges subratllen “Me puedo conectar al material desde cualquier sitio y no tengo que llevar los libros a cuestas, la mochila pesa mucho menos y ya no me duele la espalda”

I tot això em fa pensar que el problema no són els ordenadors sinó la manera com els utilitzem. Estic d'acord en que són ordenadors petits i poc potents, i per tant poc pràctics, i si només els utilitzem com a llibre ordinari es converteixen en un verdader inconvenient.

La professora Xanxo diu: “Tener un ordenador o varios en el aula, con conexión a internet, es imprescindible; yo utilizo el mío constantemente cuando doy clase porque te da muchos más recursos para enseñar, pero quizás nos hemos equivocado en obligar a que todos los alumnos tengan su propio portátil en el aula. Para ver un vídeo, entrar en una página web o hacer unos ejercicios no hacía falta pagar un ordenador a cada niño, todo eso podemos verlo en clase con algún portátil de apoyo y un proyector o pueden hacerlo ellos en casa con el ordenador familiar; eso sí, habría que proporcionar un ordenador al alumno que no tenga recursos para comprarlo”

Personalment penso que no hem de tornar endarrere, el que cal és canviar la metodologia i per això fan falta ganes i formació. Entre els companys he pogut observar ambdues coses, però també veig que el pes del currículum i sobretot de la inèrcia bloquegen qualsevol moviment renovador. S'han d'explicar moltes coses en poc temps, avaluar (que molts pensem que només és sinònim d'exàmens), complir terminis i tot això ens fa oblidar de plantejar-nos si el que fem realment és adequat a l'alumnat que tenim. Veig que es repeteixen les mateixes pràctiques que quan jo anava al l'institut i els alumnes que hi ha al centre no són com els de la meva generació (i sóc jove).

Calen canvis més profunds, ens hem de replantejar l'educació i ho hem de fer entre tots, i amb els ordinadors com a eina. Per això són tant importants projectes com PURPOSED [ES] en el que ens hem d'implicar tots els docents.

Per llegir l'article: http://bit.ly/dQ1E7r

dimecres, 9 de març de 2011

El meu claustre és el món (@jordi_a)


Aquest bloc neix a partir del descobriment d'un nou món, el món de Twitter. Fa uns mesos vaig començar a submergir-me a Twitter i des de llavors la meva vida ha canviat significativament. En aquest nou món en 140 caràcters he descobert docents innovadors, inquiets, generosos, enamorats de la seva professió, que busquen contínuament la forma de millorar el que fan cada dia a l'aula.

Descobrir tota aquesta gent, les seves idees, els seus blocs i els seus projectes ha estat molt revelador. Jo també vull aportar el meu granet de sorra i formar part d'aquest claustre gegant que és el món.


Este blog nace a partir del descubrimiento de un nuevo mundo, el mundo de Twitter. Hace unos meses empecé a sumergirme en Twitter y desde entonces mi vida ha cambiado significativamente. En este nuevo mundo en 140 caracteres he descubierto docentes innovadores, inquietos, generosos, enamorados de su profesión y que buscan continuamente la forma de mejorar lo que hacen cada día en el aula.

Descubrir toda esta gente, sus ideas, sus blogs y sus proyectos ha sido muy revelador. Yo también quiero aportar mi granito de arena y formar parte de este claustro gigante que es el mundo.



Muchas grácias @starpy @lindacq @jordi_a @FrancescLlorens @gregoriotoribio @olmillos @vcuevas @MestraPrimaria @eraser @balhisay @cpaez01 @SilviaGongo @y todos los docentes que sigo y también los que aún no he conocido.